Anar a la villa y corte amb ganes de disfrutar culinàriament potser exigeix una visita als llocs més emblemàtics, com el Casa Lucio de sempre (los huevos estrellaos de toda la vida). I he pogut comprovar que la fama és merescuda. Amb una amiga vaig compartir l’1 de juny de 2016 un sensacional àpat consistent en els mítics ous ferrats amb patates (alguna cosa han de tenir les patates mesetàries), naturalment sucats amb una rosca de pa remarcable; de segon, un rap a la planxa per a cadascun de dimensions colossals (a ull, li poso un quart de kilo al tall). Perquè hi entrés bé, un vinet de la casa (res, una bagatela: un cvne reserva 2011 per 17’50!) i l’aigua de rigor. I per arrodonir-ho, una ració de pastissets (una mena de petites lioneses de crema, nata o de trufa), uns cafès i un parell de generosos i gens dolços patxarans de la casa (com no!).
El local cuidadíssim, les taules àmplies tot i l’èxit del restaurant, i el personal, molt molt professional. Com el mateix Sr. Lucio, disposat a saludar i deixar-se fotografiar. També el preu em va semblar més que correcte: exactament 101 eurets.
Compte! Sembla que sempre està a petar: ni reservant una setmana abans vaig poder triar dia. Esclar que el Paul McArtney hi actuava a l’endemà, i més d’un compatriota hi era també donant-se el festí…
tastant 