Ben aconsellat per uns amics, vaig anar el divendres, 3 de juny de 2016, a la Taberna de Daniela, ni més ni menys que al carrer Cuchilleros (a una escopinada de la plaza Mayor del relaxing cup), i a fer el què havia de fer per aquelles contrades: un bon cocido madrileny. I així va ser. Una bestiesa em va semblar allò: una font d’un caldo potent i hipercalòric, tota per a tu, i al poc et serveixen una descomunal safata farcida de cigrons, patates (quines patates!), col, tocino, piloteta, gallina, vedella, pernil salat… Salvatge. Per a tres persones seria el raonable! Si no fos perquè jo era un subjecte en trànsit a la cort del rei Felip VI, em demanava el tupper. La companya va ser més mesurada fent-se un sòlid salmorejo i unes abundants cocotxes al pil pil, menges que em diu que van ser molt bones. Per empassar-ho, va caure un rioja criança la mar de correcte (un Viña Salceda) i l’aigua per rentar-s’hi elegantment els dits. El punt i final el van posar una porció de pastís de formatge i un parell de cafès. Bé, i uns absoluts, detall de la casa (els bons costums no haurien de periclitar!). El local ben decorat, taules àmplies, estovalles comme il faut i el personal, molt cordial. I el preu, també molt encertat: 83 euros.
Em va sobtar que a quarts de cinc ja no hi hagués servei de restaurant (la barra sembla que seguia), perquè amb tant guiri que sopa a hores absurdes, em pensava que farien cuina permanent; però en cap moment van insinuar que havíem de marxar.
Són uns quants restaurants els que té la “Daniela” (SL de rigor, clar!):
http://www.tabernadeladaniela.com/nuestras-danielas/la-daniela-cuchilleros/