Un cop més he anat a disfrutar d’un àpat de cap de setmana exquisit a aquest restaurant que cau al davant mateix de l’estació de “Caldetas” (des d’aquí, gràcies a la RENFE per cuidar tan bé la toponimia de Catalunya!).
I un cop més el dinar ha estat rodó. Com que és l’època, la tria ha estat molt senzilla: el deliciós menú de pesolada, és a dir, uns pèsols grans i dolços, guisadets amb botifarra blanca i negra que resulten tot un pecat, i de segon, una magnífica cassola de lluç amb patates; de de postres, una meravella que anomenen parfait de limoncello i cítrics. Tots els plats han estat fora de sèrie. La meva germana i mon cunyat -que m’han acompanyat en aquest festí gastronòmic- han gaudit també dels pèsols com a primer plat, i han optat pels peixos a la brasa: l’una, un llobarro i l’altre, un alfonsí, tots dos de mides properes al tauró, i en ambdós casos, boníssims pel que diuen. Hi han afegit uns borratxos, a compartir, com a postres. Ho hem regat amb una ampolla d’aigua i un vi blanc de la terra (escollit directament per l’amo) molt correcte. Com el preu: amb els entreteniments, un parell de canyes, els cafès -i jo un xarrupet per païr-ho bé-, ha sortir per menys de 120 euros.
Hi hem anat l’1 de març, i hi penso tornar, ben bé, un cop l’any!
tastant 