Tot i que no és gaire difícil trobar un bon restaurant a París, cal anar amb compte quan són a prop dels llocs més emblemàtics. Però vam tenir la sort de topar, ben a prop de l’hotel, amb aquest petit i clàssic restaurant francès, a una mena de plaça entre la rue Rivoli i el mateix Sena, practicament al davant de La Conciergerie. L’amo podria ser el protagonista de la mítica ‘Allo ‘Allo! -cal dir que amb nosaltres va ser exquisit- i el local resulta encisador: antic, ple de miralls, ampolles de vi per tot arreu, i taules arrenglerades de fusta, massa enganxades potser (com a tots els bars i restaurants parisins).
El menjar (que és el que compta) ha estat sensacional. Dels dos cops que hi vam anar, remarquem el darrer sopar: de primer, una generosa térrine, acompanyada d’un pot de cogombrets per anar amorosint el contingut de la térrine, de segon, un bacallà al forn, recobert de pernil i acompanyat d’arrós basmati amb xampinyons, tomàquets deshidratats i pebrot vermell.
De postres, una mena de tiramisú (bo, però poc semblant al tiramisú!) banyat en xocolata calenta.
Cal assenyalar que quan diem un, volem dir un únic plat, perquè tot va ser a compartir en veure com eren les racions (safates d’uns 40 cm!), i vam quedar ben satisfets.
L’àpat, regadet amb quatre copes d’un boníssim vi blanc i dues de xampany francès, ens va costar -el 18 d’abril de 2014- uns 112 euros. Un pèl car, però allà tot surt per una picossada i probablement vam badar en no demanar una ampolla de vi.
tastant 