Per segon cop he anat a aquest senzill restaurant gallec del Poble Sec, al costat de l’ara concorregut carrer Blai on es pot fer un Spritz Aperol previ a L’Angolino.
El local és auster: està decorat d’una infinitat de rellotges, però la sensacional qualitat del menjar i l’ofici del propietari, Antonio, sempre atent que no falti res i a aconsellar què dinar, ho compensen tot. Cuina a la vista i productes (quins productes!) a la vista.
Aquesta vegada van caure unes cloïsses a la marinera, grans i perfectament cuites, un polbo a feira tendre i deliciós, i un xoricet brassejat pecaminós. De segon, ens va recomanar i vam cruspir-nos uns entrecots excepcionals. I de postres, unes boníssimes canyetes de Santiago i una tarta del mateix apòstol amb l’habitual meus amores. L’àpat va ser regat amb un Albariño, tria no gens ortodoxa per a la carn (però aquest vi sempre ve de gust i entra millor) i els cafès de rigor.
Hi vam anar el 6 de desembre de 2013, i el compte va ser molt correcte: uns ben pagats 82 euros (cava a part, detall d’un amic).
O Meu Lar (si tingués la versió catalana, el web seria molt millor!)
tastant 