Can Vador, Barcelona

Aquest acollidor restaurant és a Diputació, a tocar del Passeig Sant Joan i em sembla un lloc idoni per fer un bon àpat quotidià. Taules amples, estovalles i tovallons de debò, i fins i tot la possibilitat d’un discret reservat. I un servei ràpid i atent.

I el tiberi? Molt bo els dos cops que hi he estat. El menú resulta força variat: ja he tastat els calçots arrebossats, l’amanida fresca, el xai tendre -no les bèsties velles que solen encolomar segons a quins llocs- i el bacallà, així com les llamineres i pecaminoses postres. El vi negre que l’acompanya, també molt encertat. l preu és remarcablement correcte: uns 16’50 euros, cafè inclòs, per un menú de nivell.

Això sí, cal reservar, que fan ple!

http://canvador.com/ca/

 

Casa Paloma, Barcelona

Un cop més he anat a l’excel·lent i bonic restaurant Casa Paloma (germà gran del Chez Cocó), al carrer Casanova, un pèl mes amunt de la Diagonal. Molt bo i molt ben decorat i il·luminat. Vam gaudir d’una generosa esqueixada de bacallà amb un tomàquet acabat de ratllar, d’un tàrtar de tonyina abundant i perfectament marinat, i com a colofó, d’un tall de 300 grams de llom de wagyu, l’ansiada carn de kobe que un ha de provar per primer cop a Catalunya -a pocs mesos d’haver tornat del Japó!-. Probablement la millor carn que hem provat mai, i això que la bèstia va patir un punt més de cocció -som així, què hi farem?-. Tot va anar regadet de l’extrordinari montsant Vespres i de l’aigua per dissimular. A partir d’aquí, hem de dir que les postres (una selva negra poc ben presentada i amb un gelat de cireres dolentot)  i les copes de cava (el sempre decepcionant Anna de Codorniu) no van estar a l’altura; com tampoc els xarrups d’un licor d’herbes, tan pèssim que va haver de ser tornat. Tot i així, creiem que mereix estar al tastant: el cava i els licors s’han de meditar bé i no deixar-los a l’atzar!

El sopar va costar el 3 de juliol de 2015, 151 euros, a costa de la que feia anys! 😛

Per cert, el web ha d’estar també en català, nois!

http://www.casapaloma.es/

I aquí l’entrada del seu germanet:

https://tastant.wordpress.com/2013/08/04/chez-coco-barcelona/

 

Fermí Puig, Barcelona

Ja feia temps que li tenia ganes, i per fi hi he anat, el 2 de maig de 2015, al sensacional restaurant d’en Fermí Puig, a Balmes a tocar la Diagonal. Cuina catalana, òbviament d’autor, sensacional en tots els sentits: deliciosa, amb plats suficients per quedar ben satisfets, en un local ampli, ben decorat i il·luminat, i taules imponents, i amb un personal jove, còmplice i professional. A més, cap al final del magnífic àpat el propi Fermí et dóna cordialment la benvinguda; i es nota que no és un posat.

Com no recordo els plats de l’amiga que m’acompanyava, dóno fe de l’excel·lència dels meus: un empedrat de bacallà ben macerat i gustós, favetes a la catalana ben ben reposades, i unes petites mandonguilles amb bolets, flonges i saboroses; de postres un tortellet farcit de nata. Per regar-ho, t’ho ben mariden amb una moritz desassedegant de benvinguda, amb vi blanc i amb vi negre (montsant, recordo), aigua i cafès, tot a discreció. El xarrupet d’stolichnaya elit va posar el punt final a aquest festí. Tot el que dic formava part d’un ampli menú a preu tancat per uns excepcionals 45 euros.

Un deu sobre deu. Cal reservar, que sol estar ple.

http://www.restaurantfermipuig.com/

Agua, Barcelona

A la Barceloneta un corre el risc de fer el gamarús a casa seva, perquè l’oferta gastronòmica està massa orientada al turisme, més aviat poc exigent.

Però aquest dissabte, 2 d’agost de 2014, vaig tenir la sort de ser ben guiat per un amic i hi vaig sopar amb ell al restaurant Agua (del remarcable Grup Tragaluz), que es troba a tocar de la platja, allà on hi ha llocs emblemàtics com el CDLC o el Pachá. I l’àpat va estar a l’altura del Tastant.

De primer vàrem compartir una bona cassola de musclos i unes carxofes fregides; de segon, un va fer uns calamarsets a la planxa i jo un boníssim bacallà fregit (amb un arrebossat fantàstic) i amb la clàssica base de tomàquet i d’altres verduretes ben cuites. De postres -com que no som golafres- una tarta tatin l’ún, potser un pèl massa fornejada a l’últim moment, i l’altre un deliciós biscuit en un sensacional llit de xocolata calenta. De beure, dues cerveses, dues generoses copes del boníssim Petit Caus blanc, aigua i cafè. I el compte, també molt correcte:  80 euros.

Personal atent i rialler, ben guiat per un maitre o cap de sala molt professional i agradable. I el local i les taules, àmplies i confortables. Llàstima que la pluja ens va esguerrar el gaudir de la meravellosa terrassa vora el mar!

I ja per fer baixar el bon sopar, res millor que anar a fer unes copes al Bestial (també dels mateixos Tragaluz), un altre restaurant allà mateix que pateix una transformació ben entrada la nit absolutament cool i estilosa, amb un DJ (potser resident) incommensurable. Però això ja és una altra història…

      

http://grupotragaluz.com/ca/restaurante/agua-3/

Alegra, Barcelona

Tret de l’Elx al Port, al Maremàgnum no sol haver bons llocs on fer un àpat en condicions, potser perquè els locals tendeixen a satisfer les ànsies proteíniques dels turistes que es contenten amb gofres empudegants, gelats absurds o braves infectes. Però hi he descobert aquest bonic i ampli local, alt i acarat a Barcelona (la vista és molt maca) on he menjat de gust, pel lloc, per la taula àmplia i separada dels altres comensals, i per un personal jove i molt atent.

Amb una amiga he compartit uns daus de bacallà en tempura i unes cloïsses (fresques i ben cuites tot i que la salsa no l’encerten) i un chuletón al punt acompanyat d’una generosa safata amb patates i pebrots de Padron. De postres, brownie i mousse de crema catalana; per empassar en consistent àpat, l’hem acompanyat amb aigua, un correctíssim Ribera del Duero anomenat Briego criança, cafès i un xarrup de vodka.

Tot hauria sortit per uns 110 euros; ara bé, amb Eltenedor.es el compte final ha estat de 76 euros, cosa que el fa encara més atractiu. Hi he estat el dissabte, 29 de març de 2014, i hi penso tornar amb els meus amics Immortals.

http://www.alegrabarcelona.com/cat/

L’Olivé, Barcelona

Per fi! Amb motiu de la retrobada amb una amiga, per fi vaig tenir l’excusa de provar aquest restaurant al carrer Balmes amb Consell de Cent, del que havia escoltat dir meravelles (i fins i tot diria que surt a una de l’Andreu Martín).

Tot exquisit. Vam fer uns entrants de xanguet i de carxofes fregidetes, i de segons, l’una un tronc de lluç que feia goig i jo, un dels millors suquets de rap que m’he cruspit. Suquet de debò: la salsa consistent i el rap perfectament cuit (de vegades, alguns salvatges transformen el tendre peix en bales de goma d’aquelles que els mossos ja només usen per jugar al golf). De postres, també a compartir després de la consistència i generositat de les racions, unes dolces maduixetes amb moscatell. Tot regat amb un bon albarinyo, aigües i cafè, va sortir per uns correctíssims 110 euros, ben pagats tenint en compte la qualitat del producte.

Un únic detall que em va desagradar: massa presses en tancar. Cert que no ens van dir res, però tant anar i tornar (i eren quarts de cinc) va resultar un xic incòmode.

Hi vaig ser el 7 de febrer de 2014.

http://www.restaurantlolive.com/ca/

Chéri, Barcelona

De les cendres del Trobador Granados ha sorgit aquest bonic restaurant al carrer Enric Granados, a tocar de la Diagonal, afrancesat, estilós i alegre, que ja m’havien ben aconsellat i que he pogut tastar, precisament, el dia de Reis. La sala és preciosa, el personal força jove i aparentment molt qualificat, i la carta molt suggerent.

Hi he paladejat com a entrant els “soldadets de Pavia”, un abundant plat de trossos de bacallà fregits en tempura i acompanyats de salses tàrtara i romesco, i de segon, un deliciós arrós melós de llagostins i calamars. Per a les postres he tirat pel refrescant i també generós sorbet de mandarina.

Tot, acompanyat d’un platet d’olives i d’una “barqueta” (un montadito) de salpicó de marisc com a aperitius, d’un pa remarcable, d’un parell de copes de cava molt correcte, i del cafè de rigor, m’ha sortit per uns 35 euros ben merescuts.

Hi he anat el 6 de gener de 2014, i crec que serà un lloc per a força trobades amb amics.

 

http://www.cherirestaurant.com/es

Un cop més, trobo a faltar el web en català. Poc a poc me n’adono que això ja va sent un trist costum…

Tanta, Barcelona

Un cop més he anat a aquest magnífic restaurant peruà del carrer Provença, excel·lent en l’amplitud i la decoració de les sales, en el personal jove, atent i coneixedor del producte i en el menjar, com sempre el més important.

Després del pisco sour de reglament, vaig compartir amb els meus amics immortals un parell de plats de Piqueo criollo sensacionals (un pica-pica tradicional a base de patates farcides de tonyina, d’una mena de bomba amb carn, d'”Anticucho” -delícia que em vaig assabentar, ja empassat, que era cor de bou a la planxa, glups!-, i amb alguna altra cosa bona que no recordo).  De segon, vaig repetir un cop més el boníssim Ají de gallina, que és això: gallina trendríssima guisada en una salsa groga, especiada, suau i gustosa, i acompanyada d’un bol d’arrós i blat. Els meus companys (enunciats en sentit contrari a les agulles del rellotge) van degustar un Cebiche l’un, un Pato norteño l’altre, i uns tallarins al wok el darrer. Tots afirmen haver gaudit dels seus plats a pleníssima satisfacció, i reconeixen com a extraordinària la gallina (que no em podia estar de fer tastar).

Amb postres, aigües, refrescos, un parell de piscos, un parell copes de vi negre (el de la casa crec que abans era millor, i servir-lo fred li treu sabor i olor) i un xarrup de vodka, més els cafès o infusions de rigor, ens va sortir (tot plegat, a escot i amb propina inclosa) per uns correctes 45 euros.

Hi vam sopar el 20 de desembre de 2013, i vam tancar la nit al magnífic Ura. Però això ja és un altre tema 🙂

http://tantabarcelona.com/

El web, també en català, seria molt millor!

O Meu Lar, Barcelona

Per segon cop he anat a aquest senzill restaurant gallec del Poble Sec, al costat de l’ara concorregut carrer Blai on es pot fer un Spritz Aperol previ a L’Angolino.

El local és auster: està decorat d’una infinitat de rellotges, però la sensacional qualitat del menjar i l’ofici del propietari, Antonio, sempre atent que no falti res i a aconsellar què dinar, ho compensen tot. Cuina a la vista i productes (quins productes!) a la vista.

Aquesta vegada van caure unes cloïsses a la marinera, grans i perfectament cuites, un polbo a feira tendre i deliciós, i un xoricet brassejat pecaminós. De segon, ens va recomanar i vam cruspir-nos uns entrecots excepcionals. I de postres, unes boníssimes canyetes de Santiago i una tarta del mateix apòstol amb l’habitual meus amores. L’àpat va ser regat amb un Albariño, tria no gens ortodoxa per a la carn (però aquest vi sempre ve de gust i entra millor) i els cafès de rigor.

Hi vam anar el 6 de desembre de 2013, i el compte va ser molt correcte: uns ben pagats 82 euros (cava a part, detall d’un amic).

     

O Meu Lar (si tingués la versió catalana, el web seria molt millor!)

Nakashita, Barcelona

Aquest petit restaurant cau molt a prop de l’Arc de Triomf (al principi de Rec Comtal) i té un magnífic menú per 15 euros els dies feiners -del qual gaudeixo amb freqüència- consistent en un saborós bol d’amanida i els makis del dia, fets a l’instant davant teu i que són senzillament deliciosos; de postres, cal optar per la boníssima mousse de maracuià (els brigadeiros -boletes de xocolata amb diferents cobertures- deuen ser el toc brasiler però resulten massa empalagosos). El cafè (molt bo) o el tè genmaichà posen un bon punt final a l’àpat.

Web de Nakashita (en català, seria molt millor!)