Can Bonachi, Tarragona

Una altre cop hi hem anat a aquest magnífic restaurant a l’Arrabassada, a l’entrada mateix de Tarragona si vens des de Barcelona.

Mariner, popular i amical, un pot degustar-hi peix i marisc fresquíssims a un preu més que raonable, i a sobre quedar ben servit.

Vàrem dinar unes xirles al vi blanc i unes sensacionals gambes a la planxa; de segons, una cassola de rap a la marinera espectacular i un llom de bacalla freixit amb tomàquet i fesols. Indescriptible tot plegat. I això que vam fallar en no demanar els calamars a la romana o els musclos que passaven i passaven, i que feien bavejar. Les postres ja van ser més normaletes; a destacar, però, el pastís d’avellana banyada en xocolata calenta. Tot, acompanyat d’un porró de vi blanc de Batea, aigua, cafès i un parell de xarrupets obsequi de la casa (un detall quasi prehistòric en aquests temps empresarials que corren)  ens va sortir el 9 de setembre de 2014 per uns mòdics 88 euros.

De camí cap a Tarragona, Can Bonachi és una parada absolutament imprescindible!

customLogo

https://sites.google.com/site/canbonachirest/home

Agua, Barcelona

A la Barceloneta un corre el risc de fer el gamarús a casa seva, perquè l’oferta gastronòmica està massa orientada al turisme, més aviat poc exigent.

Però aquest dissabte, 2 d’agost de 2014, vaig tenir la sort de ser ben guiat per un amic i hi vaig sopar amb ell al restaurant Agua (del remarcable Grup Tragaluz), que es troba a tocar de la platja, allà on hi ha llocs emblemàtics com el CDLC o el Pachá. I l’àpat va estar a l’altura del Tastant.

De primer vàrem compartir una bona cassola de musclos i unes carxofes fregides; de segon, un va fer uns calamarsets a la planxa i jo un boníssim bacallà fregit (amb un arrebossat fantàstic) i amb la clàssica base de tomàquet i d’altres verduretes ben cuites. De postres -com que no som golafres- una tarta tatin l’ún, potser un pèl massa fornejada a l’últim moment, i l’altre un deliciós biscuit en un sensacional llit de xocolata calenta. De beure, dues cerveses, dues generoses copes del boníssim Petit Caus blanc, aigua i cafè. I el compte, també molt correcte:  80 euros.

Personal atent i rialler, ben guiat per un maitre o cap de sala molt professional i agradable. I el local i les taules, àmplies i confortables. Llàstima que la pluja ens va esguerrar el gaudir de la meravellosa terrassa vora el mar!

I ja per fer baixar el bon sopar, res millor que anar a fer unes copes al Bestial (també dels mateixos Tragaluz), un altre restaurant allà mateix que pateix una transformació ben entrada la nit absolutament cool i estilosa, amb un DJ (potser resident) incommensurable. Però això ja és una altra història…

agua_32      agua_up03-022

Bestial

http://grupotragaluz.com/ca/restaurante/agua-3/

Le Terminus du Châtelet, Paris

IMG_0114Tot i que no és gaire difícil trobar un bon restaurant a París, cal anar amb compte quan són a prop dels llocs més emblemàtics. Però vam tenir la sort de topar, ben a prop de l’hotel, amb aquest petit i clàssic restaurant francès, a una mena de plaça entre la rue Rivoli i el mateix Sena, practicament al davant de La Conciergerie. L’amo podria ser el protagonista de la mítica ‘Allo ‘Allo! -cal dir que amb nosaltres va ser exquisit- i el local resulta encisador: antic, ple de miralls, ampolles de vi per tot arreu, i taules arrenglerades de fusta, massa enganxades potser (com a tots els bars i restaurants parisins).

El menjar (que és el que compta) ha estat sensacional. Dels dos cops que hi vam anar, remarquem el darrer sopar: de primer, una generosa térrine, acompanyada d’un pot de cogombrets per anar amorosint el contingut de la térrine, de segon, un bacallà al forn, recobert de pernil i acompanyat d’arrós basmati amb xampinyons, tomàquets deshidratats i pebrot vermell.

IMG_0119De postres, una mena de tiramisú (bo, però poc semblant al tiramisú!) banyat en xocolata calenta.

Cal assenyalar que quan diem un, volem dir un únic plat, perquè tot va ser a compartir en veure com eren les racions (safates d’uns 40 cm!), i vam quedar ben satisfets.

L’àpat, regadet amb quatre copes d’un boníssim vi blanc i dues de xampany francès, ens va costar -el 18 d’abril de 2014- uns 112 euros. Un pèl car, però allà tot surt per una picossada i probablement vam badar en no demanar una ampolla de vi.

http://www.leterminusduchatelet.fr/

El Nou Antigó, Teià

Restaurant El Nou Antigó

El Nou Antigó

Al bell mig de Teià, just darrere de l’Església de Sant Martí, hi trobareu un mas preciós, amb una terrasseta ideal per a sopar al’estiu o per prendre un aperitiu abans d’entrar a la masia per fer un bon àpat.

L’experiència, com en diuen ells mateixos, per 26,50 euros és un magnífic menú on es poden fer diverses combinacions:

– Primer plat: arròs o entrants

– Segon plat: peix, carn, arròs o entrants (segons el que s’hagi demanat de primer)

– Postres

De primer, he menjat un rissotto de Gorgonzola picant amb rúcula, excel·lent! De segon costelles de porc amb salsa Teriyaki, delicadíssima combinació de soja i mel. I de postres, amb el punt de dolç correcte per al meu gust, un cremós de formatge de cabra, vainilla, xocolata blanca amb una mica de salsa de maduixes.

Ha estat un dinar familiar el 5 d’abril de 2014, en un dia assolellat, i penso que tots, cadascú amb la seva tria, hem quedat molt satisfets.

Més que recomanable.

I el web en català!

El Nou Antigó

Alegra, Barcelona

Tret de l’Elx al Port, al Maremàgnum no sol haver bons llocs on fer un àpat en condicions, potser perquè els locals tendeixen a satisfer les ànsies proteíniques dels turistes que es contenten amb gofres empudegants, gelats absurds o braves infectes. Però hi he descobert aquest bonic i ampli local, alt i acarat a Barcelona (la vista és molt maca) on he menjat de gust, pel lloc, per la taula àmplia i separada dels altres comensals, i per un personal jove i molt atent.

Amb una amiga he compartit uns daus de bacallà en tempura i unes cloïsses (fresques i ben cuites tot i que la salsa no l’encerten) i un chuletón al punt acompanyat d’una generosa safata amb patates i pebrots de Padron. De postres, brownie i mousse de crema catalana; per empassar en consistent àpat, l’hem acompanyat amb aigua, un correctíssim Ribera del Duero anomenat Briego criança, cafès i un xarrup de vodka.

Tot hauria sortit per uns 110 euros; ara bé, amb Eltenedor.es el compte final ha estat de 76 euros, cosa que el fa encara més atractiu. Hi he estat el dissabte, 29 de març de 2014, i hi penso tornar amb els meus amics Immortals.

http://www.alegrabarcelona.com/cat/

Can Suñé, Caldes d’Estrac

Un cop més he anat a disfrutar d’un àpat de cap de setmana exquisit a aquest restaurant que cau al davant mateix de l’estació de “Caldetas” (des d’aquí, gràcies a la RENFE per cuidar tan bé la toponimia de Catalunya!).

I un cop més el dinar ha estat rodó. Com que és l’època, la tria ha estat molt senzilla: el deliciós menú de pesolada, és a dir, uns pèsols grans i dolços, guisadets amb botifarra blanca i negra que resulten tot un pecat, i de segon, una magnífica cassola de lluç amb patates; de de postres, una meravella que anomenen parfait de limoncello i cítrics. Tots els plats han estat fora de sèrie. La meva germana i mon cunyat -que m’han acompanyat en aquest festí gastronòmic-  han gaudit també dels pèsols com a primer plat, i han optat pels peixos a la brasa: l’una, un llobarro i l’altre, un alfonsí, tots dos de mides properes al tauró, i en ambdós casos, boníssims pel que diuen. Hi han afegit uns borratxos, a compartir, com a postres. Ho hem regat amb una ampolla d’aigua i un vi blanc de la terra (escollit directament per l’amo) molt correcte. Com el preu: amb els entreteniments, un parell de canyes, els cafès -i jo un xarrupet per païr-ho bé-, ha sortir per menys de 120 euros.

Hi hem anat l’1 de març, i hi penso tornar, ben bé, un cop l’any!

can-sune

http://www.cansune.com/index.php

L’Olivé, Barcelona

Per fi! Amb motiu de la retrobada amb una amiga, per fi vaig tenir l’excusa de provar aquest restaurant al carrer Balmes amb Consell de Cent, del que havia escoltat dir meravelles (i fins i tot diria que surt a una de l’Andreu Martín).

Tot exquisit. Vam fer uns entrants de xanguet i de carxofes fregidetes, i de segons, l’una un tronc de lluç que feia goig i jo, un dels millors suquets de rap que m’he cruspit. Suquet de debò: la salsa consistent i el rap perfectament cuit (de vegades, alguns salvatges transformen el tendre peix en bales de goma d’aquelles que els mossos ja només usen per jugar al golf). De postres, també a compartir després de la consistència i generositat de les racions, unes dolces maduixetes amb moscatell. Tot regat amb un bon albarinyo, aigües i cafè, va sortir per uns correctíssims 110 euros, ben pagats tenint en compte la qualitat del producte.

Un únic detall que em va desagradar: massa presses en tancar. Cert que no ens van dir res, però tant anar i tornar (i eren quarts de cinc) va resultar un xic incòmode.

Hi vaig ser el 7 de febrer de 2014.

http://www.restaurantlolive.com/ca/

Bel deuit, Torino

Pels volts de l’imponent Superga a Torí (muntanya i basílica presideixen la ciutat, com el nostre superb Tibidabo), fent una breu passejadeta trobes aquesta magnífica trattoria excepcional, des de la terrassa tancada de la qual pots seguir gaudint de la vista a la basílica.

Del deliciós menjar, destacaríem els millors antipasti que hem pres: llangonissa a discreció, mousse de gorgonçola amb anous, crêpe de mousse de bolets, envoltino d’endívia amb pernil dolç i formatge fos, i per acabar el festí, pastís de verdures amb formatge fos. Els segons, ja més convencionals però no menys bons: cuixa de porc al forn amb poma i patata, i vedella amb bolets. I les postres encara fan apropar-te més al cel: unes peres al vi, petites, dolces, ben cuites i aromatitzades. Vi de la casa (seran manies segurament, però solen servir bons vins -a diferència d’alguns llocs de per aquí, que de vegades et posen l’anticongelant del neteja parabrises), grissinis, grans i cruixents, i les aigües i cafès de rigor.

Quant al preu, d’escàndol: 110 euros,  incloent-hi els dos amics que ens acompanyaven (que, això sí, van fer l’una una amanida que feia goig, i l’altre només el plat principal i també les excel·lents peres). Hi vàrem ser el 25 de gener de 2014 i esperem tornar-hi força cops; si més no a comprovar que la Mole Antonelliana segueix al seu lloc.

image (4)  image (3)  image (5)

http://www.ristorantebeldeuit.com/

Tokyo To, Mataró

Sense que serveixi de precedent, aquest és un bon restaurant que cau a prop d’uns jutjats. Els de Mataró. Dit sigui amb la reserva del boníssim Comerç24, que queia pràcticament al davant de la porta de la guàrdia als antics jutjats de Barcelona, de Lluís Companys.

El Tokyo To és un restaurant japonès que ja fa temps que cuina bé, cosa que hem recomprovat fent el menú festiu de 15’50 euros (begudes apart) i que és tot un festí: hem degustat una sopa de misso i un sushi de verdures de primer, uns fideus i un arrós de segon, uns “pinxos” de pollastre l’un i de gamba l’altre, i finalment, un sashimi (talls del peix) i un sushi (els talls de peix al damunt d’una bola d’arrós cuit), tots dos de salmó, de tonyina i d’un peix blanc que ara no recordem. I de postres, a banda d’un gelat normal, destacaríem el yukimi, una mena boles de gelat amb l’embolcall d’aquella pasta d’arrós elàstica tan clàssica.

Amb el correcte vi riojà Coto, un aigua i els cafès reglamentaris (pse!), ens ha sortit el dinar de tots dos, el dia 5 de gener de 2014, per 62 euros.

No tenen web ni hi vam fer fotos, així que un es pot fer una idea aquí:

http://www.yelp.es/biz/tokyo-to-mataro

Chéri, Barcelona

De les cendres del Trobador Granados ha sorgit aquest bonic restaurant al carrer Enric Granados, a tocar de la Diagonal, afrancesat, estilós i alegre, que ja m’havien ben aconsellat i que he pogut tastar, precisament, el dia de Reis. La sala és preciosa, el personal força jove i aparentment molt qualificat, i la carta molt suggerent.

Hi he paladejat com a entrant els “soldadets de Pavia”, un abundant plat de trossos de bacallà fregits en tempura i acompanyats de salses tàrtara i romesco, i de segon, un deliciós arrós melós de llagostins i calamars. Per a les postres he tirat pel refrescant i també generós sorbet de mandarina.

Tot, acompanyat d’un platet d’olives i d’una “barqueta” (un montadito) de salpicó de marisc com a aperitius, d’un pa remarcable, d’un parell de copes de cava molt correcte, i del cafè de rigor, m’ha sortit per uns 35 euros ben merescuts.

Hi he anat el 6 de gener de 2014, i crec que serà un lloc per a força trobades amb amics.

1 8

http://www.cherirestaurant.com/es

Un cop més, trobo a faltar el web en català. Poc a poc me n’adono que això ja va sent un trist costum…